Any 1923, en ple procés constructiu del Sagrat Cor
Aquesta fotografia ens mostra els obrers anònims que van transformar les corbes impossibles de Jujol en realitat.
Dalt d’un bastiment de fusta —fràgil com un castell de cartes—, aquests homes treballen amb la suor enganxada a l’esquena pel sol i la pols.
Un d’ells, potser el mestre d’obres, assenyala alguna cosa cap al cel: estan construint un vol amb les mans a la terra.
Les eines que hi apareixen —cistells de vímet per al morter, paletes de fusta— ens parlen d’una època en què l’ofici es transmetia de pares a fills.
I si hi pares atenció, descobriràs els materials humils que Jujol va elevar a art: ceràmica trencada, filferros torçats, fragments de vidre…
Res no es perdia; tot es convertia en bellesa.
Avui, quan passem la mà per aquestes parets, no només toquem l’enginy de Jujol: toquem també la pell aspra d’aquells obrers que van entendre que estaven bastint molt més que una església —estaven aixecant un símbol per als seus néts.
