Anys 1920 – Detall constructiu del presbiteri
Aquesta fotografia mostra l’arquitectura en pausa: una bastida de fusta nua, abandonada un instant pels obrers, que revela els secrets del procés creatiu de Jujol.
Les cordes gastades i els taulons sense polir ens parlen d’una època en què la precarietat era també poesia.
Senzilla com un arbre sec, servia per arribar als relleus del presbiteri, sostenir els motlles de les voltes i permetre l’acabat artesanal dels mosaics.
En aquesta simplicitat hi trobem el mètode Jujol: on altres veien límits, ell descobria llibertat.
Els materials reutilitzats —fusta sense treballar, cordills vells, claus doblegats a mà— mostren una economia de recursos convertida en art.
Avui, en mirar-la, ens preguntem: quants secrets s’endurà el vent quan caigui aquesta bastida?
Només restarà la bellesa que va ajudar a construir.
