Dècades de 1920-30, vida quotidiana a l’església de Jujol
Aquesta instantània mostra l’església del Sagrat Cor no pas com un monument, sinó com un pati de joc per als infants de Vistabella.
Els nens i nenes, amb roba de cada dia —samarretes descolorides, pantalons curts empolsinats—, s’hi mouen amb la mateixa naturalitat amb què s’acosten al riu o als camps.
Les dones del poble —potser mares, potser veïnes— els observen de reüll mentre parlen, assegudes als graons de pedra encara calents pel sol.
Jujol va construir aquest temple per ser tocat: les parets amb relleus de raïms conviden a ser acariciades, i els mosaics de cullerots trencats atreuen les mans més curioses.
Aquí, els infants de la fotografia probablement van aprendre a llegir la bellesa abans que les lletres, reconeixent en cada corba de l’edifici el perfil familiar de les muntanyes que els envoltaven.
Avui, aquesta imatge ens recorda una veritat senzilla:
els grans monuments només ho són quan la gent petita que hi viu al voltant els fa seus.
