L’església del Sagrat Cor de Jesús a Vistabella, situada a la Secuita, Tarragona, és un bell exemple d’arquitectura religiosa que data de 1923. Dissenyada pel reconegut arquitecte Josep Maria Jujol, l’església va ser encarregada pels vilatans amb l’objectiu de tenir la seva pròpia església parroquial. L’estructura es caracteritza per la seva planta quadrada i dos arcs parabòlics de maó que formen la base del campanar. No obstant això, al llarg dels anys, el campanar ha experimentat problemes estructurals que requerien intervencions de restauració i reforç.
El campanar, que arriba a una alçada de 28 metres, ha estat un element arquitectònic significatiu a la comunitat de Vistabella. No obstant això, a causa de l’exposició a les condicions meteorològiques i al pas del temps, van sorgir diversos reptes que van afectar la seva estabilitat i integritat estructural. En anys anteriors, es van fer intents per abordar aquests problemes, incloent la instal·lació de tirants de ferro pel mateix Jujol el 1935. No obstant això, aquestes intervencions es van demostrar insuficients, ja que la torre va continuar mostrant signes de deteriorament i va presentar patologies que afectaven la seva capacitat portant.
Per superar aquests reptes i garantir l’estabilitat a llarg termini del campanar, es va emprendre un projecte integral de restauració i reforç estructural. La feina de restauració es va centrar en abordar les patologies existents, com el deteriorament de les seccions portants i l’aparició de fissures a les nervadures de maó. El procés de restauració va implicar “cosir” les nervadures amb barres roscades d’acer inoxidable, reforçant les connexions entre els pilars exteriors i interiors de les nervadures de secció “T”.
A més de la feina de restauració, es va prendre la decisió estratègica de reforçar el campanar utilitzant tècniques de post-tensió. Això va implicar la implementació d’un sistema actiu de post-tensió, substituint els tirants passius existents. La tècnica de post-tensió utilitzada va ser un mètode bidireccional de post-tensió, que introduïa forces de compressió axial a les barres afectades. Això va resultar en la generació d’estressos normals que podrien neutralitzar els estressos de tracció indesitjables, millorant l’estabilitat general de l’estructura.
La implementació del sistema de post-tensió va requerir una planificació i execució acurades. Abans de les intervencions, es van prendre mesures preparatòries, incloent la retirada dels tirants existents i la restauració de les àrees afectades per la corrosió i el desprendiment de material. El procés de post-tensió va implicar la instal·lació de barres roscades d’acer inoxidable, que es van tensionar per generar les forces de compressió necessàries, contrarestant els estressos de tracció i reforçant la capacitat portant del campanar.
El projecte de restauració i reforç estructural va abordar amb èxit les diverses patologies i problemes d’estabilitat del campanar. La integració cuidadosa de tècniques de restauració i l’aplicació de mètodes de post-tensió van proporcionar una solució duradora i eficaç per garantir l’estabilitat a llarg termini i la preservació d’aquesta joia arquitectònica.
La restauració i reforç del campanar de l’església de Vistabella es destaca com a testimoni de la importància de preservar el nostre patrimoni cultural i l’expertesa tècnica necessària per superar els reptes que presenten les estructures envellides. Serveix com a record de la dedicació i el compromís dels professionals implicats en la protecció de les nostres tresors arquitectònics perquè les generacions futures les admiri i estimi.
El projecte de restauració i reforç del campanar de l’església de Vistabella serveix com un exemple remarcable de com es poden utilitzar les tècniques d’enginyeria modernes per preservar i protegir les estructures històriques. La implementació exitosa de la tecnologia de post-tensió no només va estabilitzar el campanar, sinó que també va millorar el seu rendiment estructural general, garantint la seva longevitat per als anys vinents.
Al llarg del procés de restauració, la col·laboració estreta entre arquitectes, enginyers i especialistes en conservació va ser crucial. Es va realitzar una recerca extensa, anàlisis i inspeccions in situ per identificar les causes arrel dels problemes estructurals i desenvolupar solucions apropiades. La integració de tècniques de restauració tradicionals amb mètodes innovadors de post-tensió va destacar la importància de l’equilibri entre l’autenticitat històrica i les pràctiques d’enginyeria contemporànies.
El projecte també va destacar els reptes que es presenten quan es treballa amb estructures existents de significació històrica. Va requerir una planificació meticulosa, una execució precisa i una profunda comprensió de les característiques arquitectòniques i estructurals de l’edifici. La preservació de la integritat històrica mentre es van implementar les intervencions necessàries va ser un equilibri delicat que va requerir expertesa i experiència.
A més, el projecte va posar de relleu la importància de la manutenció i el seguiment constants. Per garantir l’estabilitat a llarg termini i la preservació del campanar, es va establir un programa de manteniment integral. Es realitzaran inspeccions regulars i mesures preventives, com la protecció contra la corrosió, per mitigar els riscos futurs i garantir la solidesa estructural contínua de la torre.
La restauració i reforç del campanar de l’església de Vistabella no només va restaurar la seva integritat estructural, sinó que també va revitalitzar la seva significació històrica i cultural. Com a fita estimada dins la comunitat, el campanar es destaca com a testimoni de l’herència arquitectònica de Josep Maria Jujol i serveix com a símbol de la identitat cultural.
En conclusió, la restauració i el reforç del campanar de l’església de Vistabella exemplifiquen la importància de preservar el nostre patrimoni arquitectònic. Mitjançant un procés meticulós de restauració i la implementació de tècniques de post-tensió, es van abordar efectivament els problemes estructurals del campanar, garantint la seva estabilitat i longevitat. Aquest projecte es destaca com a testimoni de la col·laboració entre la conservació històrica i l’expertesa en enginyeria, demostrant el matrimoni reeixit de la tradició i la innovació. El campanar restaurat continuarà sent una joia arquitectònica estimada, convidant els visitants a apreciar la seva bellesa i servint com a record de la rica història i significació cultural que representa.