1923, dia de la benedicció del Sagrat Cor de Vistabella
Aquesta fotografia aèria immortalitza l’instant en què l’obra mestra de Josep Maria Jujol va obrir les seves portes al cel i al poble. Centenars de veïnes i veïns, amb les millors gales de diumenge, envolten l’església com si abracessin una filla estimada.
La imatge transmet l’emoció d’un projecte que va ser molt més que arquitectura: va ser un acte de comunitat, construït amb les mans de tothom —des dels obrers fins als infants que recollien vidres per als mosaics—.
El Sagrat Cor, amb les seves corbes que imiten les muntanyes de la Conca, no és un temple convencional. Jujol, hereu rebel de Gaudí, va crear una «muntanya sagrada» amb materials humils: ceràmica trencada, ferro tort i la llum del sol filtrant-se com un miracle.
Aquell dia, Vistabella no va inaugurar només una església, sinó un símbol de resistència i bellesa, una obra nascuda de l’enginy i de l’ànima col·lectiva d’un poble.
Mireu-la bé: en aquesta fotografia, passat i present s’entrellacen.
I les pedres, encara avui, continuen xiuxiuejant històries de comunitat.
